Qui és M. Carmen Porro?

Qui és M. Carmen Porro?

El diari Dempeus fa una radiografia del perfil personal i polític de la nova candidata del PSC a l’alcaldia de Montcada i Reixac.

El reportatge aborda la dona, el seu compromís polític i la  seva trajectòria professional.

La candidata: Una dona seriosa

Com quasi tots els seus veïns, és filla de la immigració del sud d’Espanya. Els seus pares deixen Mèrida (Extremadura) i s’instal·len a Montcada i Reixac el 1962, l’any de la riuada i de la gran nevada. Ho fan amb l’objectiu de donar una vida millor als seus futurs fills. El pare fa una mica de tot fins que s’incorpora a la fàbrica de carrosseries Bosuga. La mare, de seguida troba feina a l’hostaleria. El 1964, dos anys després, neix la tata.

Avui, M. Carmen Porro té 50 anys. En fa 26 que està casada. Viu a Montcada i Reixac des que va néixer. Mai se n’ha volgut moure. Primer, a Can Sant Joan. Ara, a Terra Nostra. Té una filla de 22 anys que estudia traducció i interpretació. La capacitat i l’interès per les llengües l’ha heretat de la seva mare, que parla català, castellà, anglès, francès i xampurreja l’italià i l’alemany.

Si té prou temps i disciplina, cap a les set del matí fa unes piscines a Montcada Aqua. Li va bé per cuidar l’esquena i per evadir-se. Quan acaba la jornada laboral, a la nit, en comença una altra. Ella és qui porta la casa. Li agrada fer-ho tal com li va ensenyar la seva mare. Fa setze anys que tampoc té gaire temps per les aficions. Només pot fer un recés aprofitant les vacances d’estiu. I l’aprofita. L’últim agost que en va fer, va devorar onze llibres, inclosa una quatrilogia en anglès. Desitjaria tenir més temps per a la família. És dona de pocs amics i molts coneguts. Els amics que té, tampoc els pot veure tant com voldria. Com per a tantes altres dones, la conciliació de la vida laboral i la privada és l’eterna assignatura pendent.

Reservada. Poc feta a les relacions socials superficials. Sensible cap al patiment dels altres. Estricta en el compliment dels acords i les normes. En el millor dels sentits, una dona seriosa.

La trajectòria: No li cauen els anells

La M. Carmen treballa des dels tretze anys, quan compagina el BUP nocturn de lletres amb la barra del restaurant “Los Candiles”, regentat per la seva mare a prop del polígon de la Llagosta. Dos anys després, la família comença de nou amb un altre restaurant a Montcada. És a principis dels vuitanta. La M. Carmen deixa els estudis secundaris per contribuir al nou negoci familiar. Malgrat la dedicació al restaurant “Las Vegas”, situat a Cant Sant Joan, treu el temps necessari per fer dos cursos a l’Institut Francès i també s’inscriu a l’Escola Oficial d’Idiomes de Drassanes. Quan la seva mare deixa el negoci, treballa d’administrativa en una empresa de calderes. Coincidint amb els Jocs Olímpics del 92, per aquest ordre, es queda embarassada i a l’atur. Dos anys després es reincorpora al mercat laboral a través d’una ETT. Troba feina de reposadora a les cadenes de bricolatge AKI i Leroy Merlin. Després, treballa a l’Ajuntament com a encarregada per a la renovació del Padró fins al 1997. Quan s’acaba aquesta feina, s’enrola com a operadora logística en una empresa de transport internacional. Ha fet de tot. No li cauen els anells.

La implicació: L’organització i modernització municipal

Des de fa setze anys, és la responsable política de la Policia Local de Montcada i Reixac, directament o indirecta. Sap què és estar les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any connectada i dedicada al servei públic. Forma part del govern perquè sempre ha ocupat llocs d’autèntica responsabilitat. Si no, mai s’hi hauria incorporat. Fins ara, ha conjugat aquest compromís polític amb un segon pla. No li agrada figurar.

Els que l’han tractat com a membre de l’executiu municipal saben tres coses. La primera, que entén l’atenció als veïns com una obligació; contesta sempre que pot. La segona, que és intolerant amb la falta de respecte. I, la tercera, que és tot el contrari dels polítics de somriure fàcil, que mai diuen que no i que sempre actuen de cara a la galeria.

A banda de la seguretat, des de les eleccions de 1999 també ha assumit la direcció política dels departaments dedicats a fer que Montcada i Reixac funcioni cada dia: Personal municipal, informàtica, transport i mobilitat. Aquest últim mandat també s’ha fet càrrec de la brigada. Ha treballat per la modernització de l’organització municipal. S’ha dedicat a la millora dels processos interns, del tractament d’informació, de les condicions laborals del personal municipal… Ha gastat moltes energies en la millora de l’atenció al ciutadà. La promoció de la cultura de servei i de l’atenció al ciutadà per part de tota l’estructura municipal ha estat la seva dèria dels del principi.

Milita al Partit dels Socialistes des del 1991. S’afilia només amb la voluntat d’aportar un altre punt de vista, sense cap ambició que vagi més enllà. Entre el 1996 i el 2008 és secretària d’organització  de l’agrupació local del PSC. El juny de 1999 l’escullen com a regidora per primera vegada. Mai s’hauria imaginat que seria candidata a l’alcaldia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *